Sensibilitat Química Múltiple
Què és la Sensibilitat Química Múltiple?
La Sensibilitat Química Múltiple (SQM) és una malaltia adquirida, crònica i no psicològica, que manifesta símptomes en múltiples sistemes orgànics com a resposta a una mínima exposició a múltiples compostos químicament no relacionats, tan habituals i innecessaris com els perfums, els ambientadors o el suavitzant per a la roba.
Els símptomes, que són crònics i s'aguditzen davant d'una crisi, inclouen fatiga i trastorns respiratoris, digestius, cardiovasculars, dermatològics i neuropsicològics, entre altres.
La SQM és una síndrome amb 4 graus de severitat, que marquen diferents nivells d'incapacitació i aïllament.
És important remarcar que la SQM no és una lèrgia.
És una malaltia que es coneix des dels anys 50, però que a dia d'avui encara no ha estat reconeguda com a tal per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i que existeixen més de 100 articles científics d'investigació que sustenten la base fisiològica de la SQM, que el nombre d'afectats augmenta de forma exponencial, cada vegada en edats més primerenques, i que fins i tot el Parlament Europeu la inclou dins del nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals. Aquesta malaltia emergent ja ha estat reconeguda com a malaltia física a Alemanya, Àustria i Japó .
Quin és el percentatge d'afectats?
A Espanya no hi ha estudis, però les estimacions situen entre el 0,5% i el 12% de la població, segons el grau d'afectació.
Per posar exemples d'altres països on hi ha estadístiques, segons "Environmental Health Association of Quebec" un 2,4% de la població de Canadà té SQM. Segons l'investigador Martin L. Pall, PhD , als EUA es calcula que hi ha un 3,5% de la població amb SQM sever.
Per tant la SQM no és una malaltia rara, ja que per definició ho són les que afecten a menys del 0,05% de la població. És una malaltia emergent i ocultada.
Els productes químics davant els quals reaccionen els malalts de SQM són tòxics i afecten totes les persones. Els productes químics estan vinculats a malalties com cert tipus de càncer, l'asma, les al lèrgies, malalties autoimmunes i altres malalties d'origen mediambiental.
Com podem saber si estem desenvolupant SQM?
El símptoma més comú és percebre com insuportables olors que abans no ho eren. Deixar de tolerar agents químics diversos, com els productes de neteja, perfums, fum del tabac i ambientadors, etc.
Normalment també es deixen de tolerar begudes alcohòliques, aliments amb gluten o els lactis i poden aparèixer intoleràncies alimentàries i / o medicaments.
Freqüentment també apareixen altres intoleràncies ambientals: a la calor, al fred, a la humitat, als sorolls i vibracions, a l'exposició solar i radiacions electromagnètiques (ordinadors, línies d'alta tensió, telèfons, antenes de telefonia mòbil, microones, etc.) .
La SQM és la pèrdua de tolerància a l'exposició a productes químics en persones susceptibles, i pot desenvolupar-se de 2 formes: d'una única exposició tòxica a una alta dosi o per exposicions a dosis baixes reiterades al llarg dels anys. En el segon grup hi ha un nombre creixent de persones amb Fibromiàlgia i / o síndrome de fatiga crònica que al cap dels anys acaben desenvolupant SQM.
Com es diagnostica la SQM?
El diagnòstic és clínic, és a dir, es basa en una sèrie de símptomes que presenten els afectats. No hi ha cap prova analítica ni cap exploració específica que permeti confirmar el diagnòstic i s'han de realitzar exploracions per descartar altres malalties.
Per al diagnòstic s'utilitza el qüestionari QEESI que mesura les intoleràncies ambientals i no ambientals, les exposicions encobertes i quantifica la seva gravetat i les repercussions sobre les activitats de la vida diària.
Hi ha 6 criteris diagnòstics acceptats per la majoria dels investigadors:
- La malaltia és crònica.
- Els símptomes es reprodueixen en repetir l'exposició a l'agent.
- Els símptomes es presenten davant exposicions a molt baixa concentració.
- Els símptomes milloren o desapareixen quan s'eliminen les substàncies químiques desencadentes.
- Els símptomes apareixen front a múltiples agents químics, sense relació entre ells.
- Estan afectats múltiples òrgans del cos.
Quan tens SQM i t'exposes a un agent químic automàticament es desencadenen una sèrie de símptomes com ofec, irritació de les mucoses i de les vies respiratòries, taquicàrdies, mal de cap, confusió mental, marejos, nàusees, diarrea, fatiga extrema i / o dolor, que no milloren fins a deixar d'estar en contacte amb el desencadenant. Un cop evitat el desencadenant, els símptomes poden durar dies o fins i tot setmanes.
Quin és el tractament per la SQM?
En no conèixer exactament les bases fisiopatològiques d'aquesta síndrome, tampoc hi ha cap tractament específic.Però sí que existeixen tractaments per millorar i controlar la SQM (saunes, suplements vitamínics, homeopatia, etc.), Pel que és molt important que ens posem en mans d'un metge especialista perquè estudiï el nostre cas a fons, ja que cada malalt és diferent, segons la seva genètica, les patologies associades i el grau de SQM que tingui.
A més del tractament, és molt important fer Control Ambiental , és a dir, evitar al màxim l'exposició i contacte amb substàncies tòxiques de tot tipus i químics en general. Però tot i això, el quadre és crònic i pot reduir de forma important la qualitat de vida dels afectats.
El Control Ambiental consisteix a evitar els productes als quals se sigui hipersensible, evitar ambients humits i evitar l'exposició a ambients irritants (gasos, fums). Per això és necessari canviar els productes de neteja i higiene convencionals per altres ecològics sense perfum, menjar aliments ecològics (eliminar els que no tolerem) utilitzant estris de cuina que no siguin tòxics, beure i rentar-nos amb aigua filtrada, utilitzar màscares de carbó actiu quan ens haguem d'exposar a ambients tòxics, utilitzar purificadors d'aire, utilitzar roba de teixits orgànics amb tints ecològics, reduir la nostra exposició als camps electromagnètics i en general eliminar tot el que ens produeixi simptomatologia (mobles, roba, cosmètics, etc.). De vegades fins i tot és necessari canviar de domicili. El control ambiental beneficia el malalt de SQM i tota la seva família i en altres països està recomanat per a persones amb al lèrgies i / o asma. També està recomanat per a malalts de Síndrome de Fatiga Crònica i / o Fibromiàlgia. A més, segons demostra un recent estudi de la Universitat de Washington , els productes d'ús quotidià amb fragància, tant tradicionals com ecològics, emeten substàncies químiques no declarades en els seus ingredients, diverses d'elles classificades com tòxiques o perilloses, i per tant recomana evitar- .
Pautes bàsiques de Control Ambiental i consells en aquest enllaç .
Posteriorment s'han publicat 2 estudis molt importants:
L'hospitalització de les persones amb SQM s'ha de planificar amb cura, per la qual cosa es pot facilitar a l'hospital les Directrius sobre Sensibilitat Química Múltiple per a hospitals elaborat pel govern d'Austràlia Meridional perquè serveixi de guia per planificar l'ingrés i tractament de l'afectat.
L'evidència científica
Al setembre de 2008 es va publicar a la revista Journal of Nutritional & Environmental Medicine l' estudi fet per Goudsmit i Howes titulat "Is multiple chemical sensitivity a Learned response? A critical evaluation of provocation studies "(És la Sensibilitat Química Múltiple una reacció apresa? Una avaluació crítica dels estudis de provocació), estudi que demostrava que la SQM no és una malaltia psicològica i que el seu origen està lligat a les substàncies químiques.
El maig de 2009 les professores Anne C. Steinemann i Amy L. Davis de la Universitat de Washington van publicar una compilació amb més de 100 estudis científics Peer-reviewed (revisats per altres experts de la mateixa disciplina) que demostren la base fisiològica de la SQM.
L'octubre de 2009 es va publicar a Journal of the Neurological Sciences un estudi fet a l'Hospital Vall Hebron de Barcelona titulat "Brain dysfunction in Multiple Chemical sensitivity" (disfunció cerebral en la Sensibilitat Química Múltiple).
I a finals d'abril de 2010 s'ha publicat l' estudi de l'IDI Institute de Roma "Definició biològica de la Sensibilitat Química Múltiple a partir de l'estat redox i del perfil de les citocines i no dels polimorfismes dels enzims metabolitzadors dels xenobiòtics" a Toxicology and Applied Pharmacology - Elsevier.
També l'any passat "General and Applied Toxicology, 3rd Edition" publicar un capítol sobre SQM de l'investigador Martin L.Pall titulat "Multiple Chemical sensitivity: Toxicological Questions and Mechanisms" (Sensibilitat Química Múltiple: Preguntes i Mecanismes toxicològics.
Article elaborat per Eva Caballé , economista, autora del llibre Desapareguda, una vida trencada per la Sensibilitat Química Múltiple publicat per l'editorial El Viejo Topo (2009). Autora del bloc NO FUN sobre Sensibilitat Química Múltiple, Síndrome de Fatiga Crònica, Fibromiàlgia, Electro Hiper Sensibilitat i lèrgies, amb informació i recursos per a afectats, persones interessades i també per portar una vida més saludable i sense tòxics. Col.laboradora habitual de la revista cultural Deliri i del web americana The Canary Report .
FONT: NO FUN
