Això provoca que aquests malalts sentin frases com per exemple:
- "A mi també em molesten els perfums de vegades." o "Jo també vaig tot el dia cansat." - dient-li aixó a un malalt se li està dient que el què li passa es tan corrent com agafar un refredat i no se li està donant gens de importància al seu malestar.
- "I ja has probat X tractament?" - aquí, a part de dubtar de la capacitat del malalt per buscar sol.lucions a la seva condició, també s'està insinuant que el malalt no fa tot lo possible per curar-se i per tant si es troba malament es responsabilitat seva.
Sentir expressions com aquestes causarà unes sensacions de incomprensió, de frustració i d'impotència al malalt que inevitablement incrementaràn el seu estrès empitjorant el seu estat tant físic com emocional.
. Li podría ser difícil fer plans determintas i amb antelació.
. Podría no tenir prou energía per passar temps amb tu.
. Podría no recordar certes coses, tenir boira mental, dificultats per pensar i comunicar-se.
. Podría tenir alts i baixos emocionals imprevisibles.
. Podría cancelar els plans que hagueu fet moments abans de veure-us.
. Les crisis el/la poden afectar en qualsevol moment.
etc…
Aquestes malalties impliquen molts canvis en la vida, sobretot, del malalt, i en els casos més extrems, un canvi radical de vida.
Aqui tens algunes indicacions que et poden ser útils per ajudar a fer la vida més fàcil:
- Tingues paciència. Recorda que el teu ésser estimat ha hagut de fer molts canvis i adaptar-se a una situació nova. Si ja fa temps que està malalt, tingues en compte com ha de ser trobar-se malament cada dia i haver hagut de renunciar a tantes coses.
- Anticipa't, ofereix ajuda pràctica (fer encàrrecs, ajudar a casa, etc) abans que el malalt te la demani. Reduiràs la seva frustració. Però ves amb compte i no imposis la teva ajuda, si el malalt no creu necessitar cap ajuda no insiteixis, si al final la necessita te la demanarà. De vegades el mateix malalt no s'adona de les seves limitacions.
- Implica't, acompanya el teu ésser estimat a les seves visites al metge, mostra interès pel seu estat, ajuda'l a buscar informació, investigueu junts, llegeix els artícles informatius que t'ensenyi i comenta'ls amb ell o ella.
- Busca alternatives per poder passar temps junts, feu activitats que no necessitin esforç físic i que no s'hagi d'anar a cap lloc amb tòxics ni radiacions electromagnetiques a l'ambient , podrieu veure alguna pel.lícula a casa, fer un berenar, jugar a cartes o a algun joc de taula, anar a seure o a fer un picnic a la platja o a la muntanya.
- Solidaritza't, si tu i l'afectat no viviu a la mateixa casa: no esperis que et demani que facis control ambiental per anar-lo a veure, informa't de com es fa el protocol per poder-lo visitar i fes-lo seguint les indicacions fil per randa. Però si realment vols seguir formant part de la vida del teu ésser estimat i que la relació no es refredi per el distanciament que, inevitablement, causa l'aillament dels malalts amb sensibilitats químiques i ambientals, caldrà que facis control ambiental diariament també. En cas de viure a la mateixa casa: fes control ambiental estricte i els mateixos canvis que ell o ella. Intenteu adecuar tota la casa el màxim possible perquè el malalt no hagi d'estar tancat només a una habitació i pugui fer un mínim de vida normal podent-se moure per tota la casa.
- Reconeix i elogia els canvis i les evolucions positives que vegis que fa el malalt, doncs el procés de dol no és gens fàcil, és un procés amb molts alts i baixos que pot durar anys, i sempre que és fa un canvi positiu és important que demostrem que ens adonem del canvi, així engresquem al malalt i tambe l'ajudem a adonar-se ell mateix de la seva evolució.
- No critiquis el baix estat d'ànim del malalt, el seu mal humor, ni li treguis importància al seu procés de dol. És important que deixem a l'afectat que passi el seu dol a la seva manera i al seu ritme, has de ser un suport per ell, l'has d'ajudar a fer el seu camí més fàcil, pero no pots caminar per ell ni dir-li com ho ha de fer. Ningú passa aquest procés de la mateixa manera ni tothom triga el mateix temps, no comparis les reaccions ni els casos d'altres malalts amb el del teu ésser estimat, ni amb el que suposes que faries tu en la seva situació. Deixa'l al seu ritme, estima'l/a, sigues comprensiu, estigues al seu costat, i veuràs com poc a poc acceptarà la seva condició i tot es posarà a lloc.
- El teu ésser estimat pot tenir canvis d'humor degut a l'estrès i a les dificultats que comporta patir una o diverses malalties cròniques. No et prenguis aquestes reaccions com algo personal, doncs no son per culpa teva i ell o ella ja se sentirà prou malament per tenir reaccions així.
- No deixis de convidar el teu ésser estimat a reunions, dinars, sortides amb els amics, etc (sempre tinguent en compte les sensibilitats químiques i ambientals que pugui patir l'afectat), demostra-li que encara que ell o ella no pugui anar ni participar a la majoria d'activitats i estigui la major part del dia confinat a casa, segueixes comptant amb ell o ella.