Què és una 'càrrega corporal'? (O càrrega tòxica)
Hi ha substàncies tòxiques, tant naturals com aquelles fabricades per l'ésser humà, que sovint entren al nostre cos a través de la inhalació, el consum d'aliments i aigua contaminats, o fins i tot poden ser absorbides a través de la pell. En les dones embarassades, també poden ser absorbides pel fetus a través de la placenta. El terme 'càrrega corporal' es defineix com el total d'aquestes substàncies químiques presents en el cos en un moment determinat. De vegades és més útil considerar-la concentració o càrrega corporal d'una sola substància química, per exemple el plom, el mercuri o la dioxina.
Algunes substàncies químiques o els seus productes metabòlics (metabòlits) són eliminats del cos després de poc temps, però, es crea una càrrega corporal 'persistent' en exposar contínuament a aquestes substàncies. Per exemple, la majoria de l'arsènic s'elimina del cos després de 72 hores de l'exposició inicial, però, altres substàncies químiques no s'eliminen fàcilment, romanen per anys en la sang, els teixits grassos, el semen, els músculs, els ossos , el cervell i altres òrgans del cos. Els pesticides que contenen clor, com el DDT, poden romandre dins del cos durant 50 anys. Els exàmens de laboratori poden determinar la combinació única de substàncies químiques que formen la càrrega corporal d'un individu, tot i que siguin substàncies que s'eliminen ràpidament o s'emmagatzemen en el cos durant molt de temps. Aquests exàmens també revelen les classes de substàncies a què estem exposats cada dia en la nostra vida. Hi ha aproximadament 80.000 substàncies químiques utilitzades en els Estats Units. Desconeixem quantes d'elles poden formar part de la nostra càrrega corporal, però, centenars d'aquestes han estat detectades en éssers humans arreu del món.
¿Portem tots aquesta càrrega en el cos?
* Dades de la publicació publicada per l'oficina de substàncies tòxiques de l'Agència de Protecció al Medi Ambient dels Estats Units: Onstot J, Ayling R, Stanley J. Characterization of HRGC / MS Unidentified Peaks from the Analysis of Human Adipose Tissue. Volume 1: Technical Approach. Washington, DC: US Environmental Protection Agency Office of Toxic Substances (560/6-87-002a), 1987.
Algunes de les substàncies químiques presents en el cos són pesticides, i altres són emprades en, o produïdes per altres processos industrials. Diversos productes de consum contenen aquestes substàncies. Algunes d'aquestes substàncies químiques, com les dioxines i els furans, són productes secundaris dels processos industrials que utilitzen el clor o de la manufactura i incineració de certs plàstics. Els científics calculen que hi ha molts altres productes secundaris que no s'han "descobert" pel fet que no existeixen encara els mètodes per identificar-los i descriure'ls.
Estem exposats a les substàncies químiques a través dels aliments que consumim, l'aire que respirem i l'aigua que bevem i amb la qual ens banyem, i aquestes substàncies sovint s'adhereixen a les partícules de pols que toquem i inhalem. La pols contaminat representa una font important d'exposició per als nens, els qui constantment es fiquen les manetes a la boca. També ens exposem a substàncies químiques a través dels centenars de productes que consumim diàriament, com la pintura, el vernís, la gasolina, les coles, els cosmètics, el rentat en sec amb solvents, els recipients plàstics per a aliments, els pesticides d'ús domèstic, entre moltíssims altres productes. El cos humà absorbeix les substàncies químiques que han saturat l'ambient del segle XX a través del seu ús continu. Aquests contaminants que penetren els nostres cossos ens han estat enviats sense remitent, el que dificulta identificar la seva procedència.
Per exemple, la gran majoria de les dioxines presents en el seu cos provenen dels aliments que vostè consumeix, però van ser produïdes per un incinerador d'equips mèdics a la seva ciutat o bé per una fàbrica de paper situada a milers de quilòmetres de la seva llar. Sigui quin sigui el seu origen, va entrar a la cadena alimentària i va arribar fins a la seva taula. De la mateixa manera, un pesticida que corre per la seva sang pot provenir d'una aplicació a l'escola local, el seu jardí, la seva cuina, o del menjar que vostè compra al mercat, ja sigui de producció nacional o importada. L'origen de les substàncies químiques és difícil de desxifrar.
Des de llavors, s'han millorat les tècniques analítiques i s'han detectat moltes altres substàncies químiques en els teixits de les persones i dels animals. Durant dècades, agències governamentals al voltant del món realitzen proves per mesurar algunes de les substàncies que formen part de la càrrega química que portem. Entre els centenars d'estudis, hi ha anàlisi dels teixits grassos, la llet materna, el semen, la sang i l'orina per determinar i documentar el seu contingut i composició químics. Aquest enllaç el durà a un lloc d'internet amb una llista d'alguns els estudis sobre la càrrega corporal de substàncies químiques.
Quins efectes té aquesta càrrega corporal sobre la salut?
Per exemple, de vegades el contaminant afecta o danya les cèl·lules o els teixits del cos. D'altres, afecten el material genètic en el nucli de la cèl·lula, danyant així directament a l'ADN i possibilitant un defecte hereditari que es transmet a la següent generació. Això pot comportar a una mutació genètica i a una sèrie de conseqüències que acaben en el càncer, defectes de naixement o trastorns reproductius o del desenvolupament. Les substàncies que causen el càncer es coneixen com cancerígens. Les que causen defectes de naixement es coneixen com teratògens. Les que ocasionen danys al desenvolupament normal del fetus, els nadons o els nens o que danyen als teixits reproductius es coneixen com toxines per al sistema reproductiu o del desenvolupament. Algunes substàncies químiques poden danyar la funció normal de les hormones i aquestes es diuen interruptors del sistema endocrí.
Hi ha conseqüències particulars per a la salut dels nens?
Els teixits immadurs o en estat de desenvolupament són molt més susceptibles a les substàncies químiques que els teixits adults. El desenvolupament és una època d'especial vulnerabilitat. És un període de replicació i diferenciació cel·lular ràpida, sent aquest últim procés summament complex i vulnerable.
Això significa que el fetus, els nadons o els nens en desenvolupament puguin patir danys com a resultat d'una exposició relativament baixa que no ocasionaria un impacte notable en un adult. Per exemple, un fetus exposat a una concentració de substàncies químiques considerada segura per als adults podria patir defectes de naixement o un desenvolupament cerebral anormal. Per això, no només és important la concentració sinó el moment d'una exposició. Malauradament, molt poques de les substàncies químiques a què ens veiem exposats han estat estudiades amb prou detall com per conèixer els seus efectes i possibles danys en el fetus o el nen.
Les hormones tenen un paper extremadament important perquè dirigeixen el procés de desenvolupament del fetus, els nadons i els nens. Per descomptat, les hormones són molt importants en els adults també; són necessàries perquè els sistemes del cos funcionin normalment. L'increïble de les hormones és que estan presents i actuen en concentracions minúscules, però els seus efectes són enormes. Per això, quan s'exposi a un interruptor del sistema endocrí (hormonal), fins i tot a nivells summament baixos, durant una època crítica del desenvolupament pot tenir un impacte que duri tota la vida. Per exemple, una substància química ambiental podria ser confosa per una hormona en un fetus en desenvolupament i això podria enviar una 'senyal' equivocada als teixits en formació. Aquests errors poden danyar permanentment el sistema nerviós, immunitari i reproductiu del nadó. La majoria de les proves que demostren la importància dels interruptors del sistema endocrí provenen d'estudis en els animals, però, recentment han sorgit mostres d'aquests efectes en les persones.
És possible provar els vincles entre aquesta càrrega corporal i els problemes de la salut?
No obstant això, entre les males notícies hi ha el fet dels nens que segueixen patint el perill de danys a la funció cerebral a causa d'una exposició al plom. Molts d'aquests nens viuen en zones urbanes on hi ha nombroses fonts de plom, com la pintura a les cases, antiquades instal·lacions industrials i sòls contaminats. Pel que fa als PCBs, els nivells actuals ocasionen un dèficit en el desenvolupament neurològic dels nens. En el cas de les dioxines, la càrrega corporal de la població general nord-americà és igual o superior als nivells que causen efectes negatius en les proves realitzades amb animals.
Ni les agències governamentals, ni les clíniques o altres laboratoris ofereixen exàmens per determinar la càrrega corporal. La majoria de la informació que tenim sobre la càrrega corporal prové d'estudis limitats a uns pocs contaminants, patrocinats per les agències governamentals i realitzats en poblacions particulars. Sovint, aquests estudis analitzen les dades segons el sexe, l'edat o la raça dels participants, el que ofereix informació útil per determinar mitjanes en diferents grups de persones. No obstant això, aquestes mitjanes calculats per a la població, no permeten predir la càrrega corporal dels individus. A més, normalment s'investiga un nombre limitat de les substàncies a què està exposada la població.
Un examen per determinar la meva càrrega corporal també indicarà alguna cosa sobre el meu estat de salut?
Els exàmens per determinar la càrrega corporal de contaminants ens indiquen alguna cosa sobre les substàncies a les que hem estat exposats, però normalment no ens poden informar si aquesta exposició ha causat problemes en la nostra salut. No obstant això, una sola prova per determinar la càrrega química corporal o encara millor un monitoratge de la comunitat, ens pot indicar molt sobre l'estat del nostre medi ambient i la salut pública.
Actualment no existeix un consens quant a un mètode segur i útil per reduir la concentració de contaminants en el cos. La prevenció a llarg termini és la millor estratègia. Es pot prevenir la contaminació de les generacions futures si treballem junts per aconseguir les metes següents: 1) eliminar les substàncies químiques més perilloses que es bioacumulen (és a dir que es concentren més en passar per les fases de la cadena alimentària), 2) desenvolupar mètodes de producció que no emprin materials tòxics, i 3) assegurar que les comunitats, els governs nacionals i les agències internacionals adoptin el princio de la precaució en formular polítiques sobre les emissions de substàncies químiques a l'aire, l'aigua i el sòl.
Algunes investigacions limitades demostren que la càrrega corporal de certs contaminants que s'emmagatzemen en els teixits grassos pot reduir parcialment a través de certes dietes, l'exercici i les saunes, però, les dades són pocs i preliminars. En el cas que alguns metalls com el plom o el mercuri estiguin presents en molt altes concentracions, es tracta d'emprar substàncies quelatants per tal de disminuir la càrrega corporal d'aquests metalls. També cal considerar que aquests tractaments són polèmics, produeixen possibles efectes secundaris i no s'ha provat de manera sistemàtica que redueixin l'impacte tòxic d'una exposició. Un estudi en particular, no va mostrar cap millora en l'aptitud neurològica dels nens amb un nivell moderadament elevat de plom després de rebre un tractament de quelació.
No hi ha reglaments governamentals que ens protegeixin d'aquesta contaminació?
Les regulacions actuals van ser posades en pràctica molt abans que els nous avenços científics demostressin que petites quantitats de substàncies químiques, un cop considerades inofensives, són capaços d'ocasionar canvis subtils a nivell cel·lular. Hi ha noves proves que suggereixen un vincle entre aquests canvis cel·lulars i un augment en el risc de contraure càncer, els defectes de naixement i altres problemes de la salut. A més, els reglaments vigents no van ser formulats considerant l'exposició a totes les substàncies químiques presents en el cos humà. Cap entitat està investigant les conseqüències de la suma de tots aquests contaminants en conjunt sobre la salut humana.